Fill d’un obrer ferroviari de Lleó, Buenaventura Durruti va ser una figura clau de la lluita obrera fa un segle, entre la fi de la monarquia, la República i la Guerra Civil. El músic Guillem Caballero i l’escriptor Tuli Márquez firmen un musical que recorre la seva biografia i reivindica també el paper de la seva companya, Mimi Morin, fonamental en l’anarquisme i el feminisme. Un espectacle coral a càrrec de la companyia Les Solidàries.
Pau Albà: bateria, percussions i veus
Xavier Garcia: baix i veus
Joan Colomo: guitarra i veus
Irene Molenz: guitarra i veus
Laura del Pino: trompeta i veus
Júlia Soler: trombó i veus
Guillem Caballero: teclats i veus
M’agradaria que sonessin com a fil musical en els cafès d’especialitat del carrer de Verdi i que els amos dels locals no poguessin treure mai el fil musical. Que sonessin també de nit amb el local tancat i la persiana abaixada i que la gent que hi passés per davant escoltés una remor rere la porta. Una remor que sonés a estimulant conxorxa col·lectiva amb broma final, a reunió de garatge on quatre gossos virtuosos als quals els pengen molt els testicles hi tenen un amplificador, cendrers, guitarres i un teclat… on comenten que estimen els Beatles i un d’ells afina la Fender mentre un tros de romaní li penja dels llavis. Una remor que és com un somni de Terry Gilliam després d’haver jugat amb una ouija que només es ven a la seu de la CNT. Una remor en què se sent l’ànima de Durruti i una cançó que, com l’alegria, s’arramba a la gola i només se sent quan algú t’agrada molt.
Pol López
Actor