Dia 12.324 D.D.*

Mentre travessàvem un bosc dens i somort, sentia com el cuir del seu robatge cruixia i es barrejava amb la fressa que el cavall produïa en aixafar les branques i les fulles seques del sotabosc. En FERRAN cavalcava un cavall blanc preciós, s'anomenava Aurora. Des que havíem començat el camí mai l'havia vist separar-se'n ni un moment. En FERRAN i jo no parlàvem. Ens enteníem mentalment, comunicació ultra sensorial. Una nit, en el més profund del meu son vaig sentir un xiscle fort i brusc. Com d'una fera. Era l'Aurora. Vaig obrir els ulls i em vaig aixecar d'un salt. Estava tombat amb les potes enlaire i una serp li voltava el coll. L'havia mossegat just sota la boca. Aquella maleïda serp. En FERRAN també estava dret mirant-s'ho. Li brollaven les llàgrimes dels ulls tal com del coll del cavall rajava la sang. Densa i fosca. Baixava com un torrent de laments. L'espasa d'en FERRAN havia travessat el coll de l'Aurora. No hi havia res a fer, coneixíem aquelles serps. Eren letals. Ens vàrem mirar. Havíem de marxar. Seguir. Just quan arrancàvem, vam sentir una fressa darrere nostre. Ens vam quedar glaçats. Vam girar-nos i vam veure una figura dreta en la penombra. Era en Matas.

*Després del DIA

Joan Pons

Músic d'El Petit de Cal Eril