ESTUDI D’IMPACTE ECONÒMIC
Ferran Palau
Ferran Palau ha creat un llegat musical impressionant amb àlbums com Kevin (2019), Blanc (2018) o Santa Ferida (2015). Aniversari feliç presenta un canvi, un moment d’inflexió en què Palau s’ha adonat de qui és artísticament. Sense dubte, aquest nou format amb corda i vent mostra una nova etapa, on tornaran els silencis i el misteri que tant van definir-lo en els inicis de la seva carrera.
ACTUACIÓ
escenari: Auditori J. Maideu - L'Atlàntida (Aforament limitat: 300 persones)dia: 17 de setembre de 2025
hora: 12:30
* Accés exclusiu per acreditats
Ferran Palau: veu, guitarra, ukelele i cors
Jordi Matas: guitarra, baix i pianet
Bruna González: violoncel
Marcelí Bayer: flauta travessera i clarinet
gènere: Folk
Dia 12.324 D.D.*
Mentre travessàvem un bosc dens i somort, sentia com el cuir del seu robatge cruixia i es barrejava amb la fressa que el cavall produïa en aixafar les branques i les fulles seques del sotabosc. En FERRAN cavalcava un cavall blanc preciós, s'anomenava Aurora. Des que havíem començat el camí mai l'havia vist separar-se'n ni un moment. En FERRAN i jo no parlàvem. Ens enteníem mentalment, comunicació ultra sensorial. Una nit, en el més profund del meu son vaig sentir un xiscle fort i brusc. Com d'una fera. Era l'Aurora. Vaig obrir els ulls i em vaig aixecar d'un salt. Estava tombat amb les potes enlaire i una serp li voltava el coll. L'havia mossegat just sota la boca. Aquella maleïda serp. En FERRAN també estava dret mirant-s'ho. Li brollaven les llàgrimes dels ulls tal com del coll del cavall rajava la sang. Densa i fosca. Baixava com un torrent de laments. L'espasa d'en FERRAN havia travessat el coll de l'Aurora. No hi havia res a fer, coneixíem aquelles serps. Eren letals. Ens vàrem mirar. Havíem de marxar. Seguir. Just quan arrancàvem, vam sentir una fressa darrere nostre. Ens vam quedar glaçats. Vam girar-nos i vam veure una figura dreta en la penombra. Era en Matas.
*Després del DIA
Joan Pons
Músic d'El Petit de Cal Eril