Amb aquest nou disc publicat per Bankrobber el 2025, el compositor empordanès retorna al pop exquisit que va definir els seus inicis i que va donar-nos himnes com No tinc temps o Eufòria. Després de quatre anys de silenci discogràfic, torna la vitalitat, les melodies immediates i unes lletres úniques que signifiquen Mazoni amb tota la seva personalitat. Un treball que reafirma el seu lloc a la cultura popular catalana amb una veu clara i inconfusible.
Alguns dels artistes que ens venen al cap quan pensem en la música del país són Sau, Els Pets o Manel. Molts d’altres? És clar. Per exemple… Mazoni? Doncs, en cap cas. Però hem de reconèixer que el seu nom, tot i que més difuminat, ressona entre els grans referents de l’escena. Això deu voler dir que el projecte de Jaume Pla sona a música de veritat que, malgrat coexistir amb la d'altres grans grups, és recordada com a música dels grups d’abans. Dels bons. Fins i tot per uns joves ignorants com nosaltres. Des d’aleshores i des d’abans, Mazoni ha defensat la música amb pop, amb tocs de rock i de sàmpler, però sobretot amb lletra. ”Exigim eufòria” mentre l’escolteu.
Déus i Simis
Podcàsters