En el tercer aniversari de L’aigua clara (TRIS, 2022), Mishima continua fidel al directe com a espai de connexió genuïna amb el públic. Amb nou discos i més de dues dècades de trajectòria, la banda barcelonina ha construït un repertori que ja forma part del cançoner emocional del país. Les seves cançons —entre el rock, la chanson i l’indie— parlen de desig, pèrdua i fragilitat amb una elegància lírica i sonora inconfusible.
El gerro blau i els pètals de rosa damunt la taula. Aquell final era com un principi que tornava i tornava... Rere la finestra, un cel de color promesa. Som experts a començar, vas dir, a tornar al perfum taronja d'aquelles nits que semblaven albes. Potser ho eren. Recordo que tot es confonia, que l'èxtasi es tornava son, que la son esdevenia llum. Els carrers adormits i matinals acollien el nostre principi, el defensaven millor que nosaltres. Llavors, quan ja semblava que la sort estava decidida, que no podíem afegir ni treure res, apareixien les cançons. Com una set antiga i fèrtil. Com una veritat dita a cau d'orella. La dama blanca ordint el gran misteri.
Gabriel Ventura
Escriptor, poeta i traductor